Gotanda (五反田)

Dia: 04.12.2013
Mod: il.luminada (mai més ben dit)
Música: comencen a sonar músiques nadalenques per doquier

Ja vaig fer una entrada de llums de nadal, però aquestes es mereixen una entrada sola.
Un dia em van dir... els sakura d'hivern, són molt bonics. Ajá, sakures - cirerers d'hivern?? Doncs sí. A Meguro, més precisament a Gotanda, al llarg del riu, a banda i banda hi ha plantats cireres - els sakura - que a la primavera deixen el riu amb un llençol rosa dels pètals de les flors. I com no podia ser d'una altra manera, a l'hivern, per fer-los més bonics, els cobreixen de llumetes liles "copiant" les flors de la primavera. Així, a ple hivern i amb un fred glaciar, pots contemplar els arbres de colors liles-rosats i el riu amb colors que fan que et sentis més a la primavera que no pas a l'hivern. Només et recorda que encara és hivern el fred que fa, només això. És un espectacle per anar a veure, i axò és el que vam fer amb els de la classe i, dies més tard, amb la Judit.

Us deixo el recull de fotos, perquè també en gaudiu de les vistes de tan maravellós paisatge.

+ de 300 visites!!

Moltes gràcies a tots els que heu fet possible que el comptador marqui més de 300 visites!! 

Merci per llegir-me!! ^_^

Kamakura (鎌倉)

Dia: 23.11.2014
Mod: entusiasmada
Música: tanco els ulls i puc sentir els platerets dels temples budistes 'clon-clon'

Aquesta entrada serà més fotogràfica que altre cosa (tot i que plovia...), ja que del trajecte poc me'n recordo. Però tampoc me'n recordava al dia següent de l'excursió...  Els japonesos tenen una manera de visitar els llocs, algo a lo "el hombre bala". No dic que tots siguin així, però el profe que ens va fer de guia aquell dia sí. ^_^

Tot i així vam poder veure molts jardins i temples. I també vam veure el mar. Si no hagués estat per la boira que hi havia haguessim pogut veure el mont Fuji (Fuji san) també, però no va poder ser. T-T

Catalans a Tokyo i rodalies

Dia: 25.11.2012
Mod: remember when...
Música:  el crack crack de les fulles seques sota els peus

Durant aquests dies, uns amics s'han casat i han decidit vindre a Japó de viatge de noces. Així que hem planejat algunes quedades i hem decidit fer una excursioneta al Nihon minkaen. És un museu a l'aire lliure de vivendes tradicionals japoneses de tot el territori nipó (a l'estil Ranma i semblants), traslladades en un mateix recinte. Aquest parc-museu es troba a Kawasaki, prefactura de Kanagawa. Dit així sona a xino ;)  però agafant la línia de tren Odakyu line i baixant a Mukougaoka-yuen o agafant la línia Jr Nanbu line i baixant a Noborito, més uns quants minuts de caminada, s'hi arriba molt fàcilment.

Per si algú volgués anar-hi, o vol fer-se una idea del lloc, us deixo el link per fer una mica el xafarder...

http://www.nihonminkaen.jp/minka_s.php

La llàstima és que hem enganxat temporada d'obres, el què significa que algunes parts estaven tancades al públic per reformes i de tant en tant et trobaves amb algun cono taronja o alguns llistons pel terra... Però tot i així val la pena anar-hi. I si pot ser a la tardor, amb el canvi de color, molt millor.

En el següent recull de fotos podreu veure aquest canvi de color del què us parlo. Una barreja de verds, grocs, taronjes i vermells que no deixa indiferent.

Posant-me les piles

Mod: en marxa, go, go!
Música: l'himne de l'al·leluia (molt escaient en aquesta entrada... xDD)

Hola a tots els que, en algun moment, heu passat per aquest racó a llegir les cròniques que, de tant en tant, vaig anar escrivint mentre estava vivint a Japó. Com tots sabeu, i sinó ara ja sí, des de l'abril del 2013 vaig tornar a casa, però no he tingut "temps", "motivació"...  No vull posar les típiques excuses, perquè no deixerien de ser això, excuses. No vaig portar el blog al dia i és el que vull "arreglar". Per això, i després de diversa gent demanant que l'actualitzés i, tenint algunes entrades a mitjes, doncs ja ha arribat el moment. 

I he triat avui, perquè just fa un any de l'última entrada.

He pensat en continuar escrivint tot el que vaig anar fent i veient, tot i que un any després...o més. Però, más vale tarde que nunca. 

En fi, després de molt enrotllar-me per no dir res, la següent entrada, la visita d'uns catalans, parella de recent casats en la seva lluna de mel, i amics d'una servidora. 

Espero que us agradi i espero els vostres comentaris!

P.d: estic oberta a suggeriments. Si algú vol que parli d'algun lloc en concret, feu-m'ho saber ^_^

またね！！

Tokyo nevat

Dilluns 14 de gener de 2013
Mod: mirant per la finestra embobada
Música: el soroll del vent i de la neu quan cau a terra

Està nevant a Tokyo (bé, el dia 14 ho va fer!). Sembla mentida com petites borles de neu et poden fer somriure. Fins i tot he canviat la taula d'ubicació i l'he posat mirant cap a la finestra, així mentre escric a l'ordinador, puc veure com van caient els flocs i el vent els fa ballar d'aquí cap allà. Crec que és una de les coses que em fa quedar embobada i podria estar'm-hi hores i hores contemplant-ho sense cansar-me.

Fotos del moment...

Cap d'any a la japonesa

31 de desembre de 2012 - 1 de gener de 2013
Mod: canvi d'any CANVI D'ANY
Música: el countdown

Aprofitant que tinc a la sister aquí, amb els amics japonesos hem decidit de fer algo ben bé al seu estil: anar a veure la sortida del primer sol de l'any, anomenada 初日の出 (hatsuhi no de) i que significa ben bé això, la primera sortida del sol (de l'any).

Per tant, un cop feta la compta enrere a través de l'skype amb la family, mentre menjavem lacasitos.... ens despedim del vell any i donem l'entrada al nou.
I ens vam preparar perquè a les 2.30h passaven a buscar-nos per anar fins a Inubozaki , a la punta més est de la prefactura de Chiba. És zona costera, per tan vam veure el mar.

Dificultats de la vida quotidiana (II)

Mod:  intentant posant-me al dia amb tot....
Música: la rentadora de fons val com a música?? XDD

En el (I) vaig comentar, les basures, bicis i transports. Doncs bé, en aquest toca els horaris, el temps i les compres.

En un primer moment el tema horaris és fa algo difícil ja que normalment es sol menjar a les 12-13h. En el meu cas, ho bé dino a les 11.30 o a les 15h, cosa que el meu cos encara no estava acostumat tan d'hora . I se sol sopar per allà les 18-20h del vespre, bàsicament per no perdre l'últim tren que sol ser a les 12h de la nit. Així que al principi i potser durant quasi un mes vaig intentar portar un ritme constant dels menjars per poder-m'hi acostumar...  ;)   El "problema" que tinc ara, és que acostumada n'estic tan que tinc gana a totes hores!!  I això que menjo els meus àpats i els plats petits no són. Recordo que al principi, després de classe no podia anar a sopar.. estem parlant de les 17h... doncs ara puc anar-hi sense cap problema! I menjo menjo!

おりがみ Origami (papiroflèxia)

Mod: entretinguda
Música: 上を向いて歩こう　(ue wo muite arukou) - cançó japonesa molt famosa

Perquè l'espera de noves entrades no es faci taaana llarga....

Us deixo unes mostres d'origami amb les seves explicacions. Per qui no ho sàpiga l'origami és l'art de fer figuretes amb paper. Els japonesos hi tenen molta traça i ja des de ben xics els hi ensenyen a fer. És una manera d'ensenyar-los a ser pacients (i constants); però aquesta és la meva opinió.

Una Granota  かえる (kaeru)